Quan em pregunten: A què et dediques? Sóc osteòpata; Ahhh…i que és exactament..?

Tot i que cada vegada més l’osteopatia és una professió que va guanyant terreny al camp de la salut, malauradament no tothom sap i coneix que fem realment els osteòpates.

Per a alguns som aquells que cruixen els ossos, que remouen els budells i fins i tot de vegades comenten que és una mica esotèric. Però no, no som mecànics, ni carnissers, ni bruixots….L’osteopatia és un sistema integral de diagnòstic i tractament específic, el principal interès del qual està en l’estructura i la funció del nostre cos. Al s.XIX A.T. Still, metge i fundador, mitjançant l’observació dels pacients, l’estudi de l’anatomia i la biomecànica va formar les bases d’aquest concepte, que des de llavors se segueix millorant i ampliant.

Totes les teràpies conflueixen en un mateix objectiu, la millora del pacient, cadascuna amb els seus principis i tècniques. Els osteòpates quan tractem un pacient ho veiem en tota la seva globalitat: els ossos, els òrgans, el sistema nerviós…i també la ment, les parts que formen un tot, el cos humà. Treballem amb tots els teixits (músculs, lligaments, fàscies,..) i fluids corporals (sang, limfa,…) moltes vegades a través del sistema musculoesquelètic amb tècniques específiques, i per tal de reequilibrar l’organisme. Volem saber què no funciona i perquè. Per exemple, un mal de cap pot ser per una tensió muscular, una lesió vascular, per una contusió al cap o a l’esquena, un origen psicosomàtic…; si sabem d’on ve sabrem com resoldre’l. El coneixement, l’experiència i el domini de les tècniques són fonamentals per arribar-hi.

Al nostre país, l’osteopatia encara no forma part del sistema sanitari públic. No és reconeguda com una disciplina científica en si, sinó com una formació complementària. La investigació és una de les eines que ens dóna suport, i tots estem treballant per guanyar-nos un reconeixement dins i fora de la sanitat. Una de les bretxes que ho dificulta és l’intrusisme professional, no fent un simple curs de manipulació de l’esquena es pot dir que s’és osteòpata. Molts som fisioterapeutes, entrenadors personals, infermers/es, metges… i tots decidim ampliar la nostra formació i coneixements en un camp realment fascinant. Des de fa anys el nostre col·lectiu està lluitant per regularitzar l’osteopatia a Espanya, que sigui una formació reglada i entri a la sanitat pública perquè tothom hi pugui accedir. Són moltes les batalles a bregar perquè això passi, però en altres països com França, Anglaterra, Estats Units…ja és així, i els osteòpates són professionals reconeguts i molt ben considerats.

La salut és un bé molt preuat que cal cuidar i respectar.